Un dels voluntaris de Barcelona 2010 em va preguntar la setmana passada que on aniria aquest cap de setmana. Li vaig dir que em tocava treballar dur a dues proves a dues localitats molt properes a Barcelona i pròximes entre sí: Cerdanyola i Ripollet, al Vallès Occidental. Només dir-ho, em va contestar “com el Vallès no hi ha res”. Intrigat, vaig dir-li que d’on havia tret aquesta frase, i em va respondre que era un vers d’un poema de Pere Quart titulat “Corrandes d’exili”. I la veritat és que vaig gaudir moltíssim a terres vallesanes.
La primera de les curses es va fer dissabte 15 a la tarda i va ser un autèntic espectacle veure a més de 200 atletes córrer pels carrers de Ripollet a un total de vuit curses a les quals corria gent de totes les edats. La guanyadora absoluta femenina va ser Núria Puig, atleta del FC Barcelona, i en nois el guanyador va ser Khalid Merroune (ISS L’Hospitalet), un corredor que quatre mesos abans ja havia guanyat el Cros de Ripollet.
Diumenge, en canvi, la feina va ser més esgotadora, ja que la cerimònia de lliurament de premis va durar més d’una hora i quart. Teníem moltes medalles i copes per repartir! No em va tocar desplaçar-me molt, ja que només vaig haver de creuar el riu Ripoll per anar a Cerdanyola, una altra localitat del Vallès situada al costat de Ripollet, però va ser una activitat molt més intensa, ja que hi havia dues curses en una: la Cursa per Collserola, una cursa de muntanya a la qual van participar 850 corredors, i el Campionat d’Europa de Veterans de Curses de Muntanya.
La primera que es va disputar va ser la prova dels veterans, on van participar gairebé 250 esportistes de més de 35 anys d’una desena de països d’Europa. A aquesta cursa vaig estar donant la sortida al costat del regidor d’Esports, Félix Riba, al qual ja coneixia d’altres curses anteriors que s’havien fet a la ciutat. El primer el creuar la línia d’arribada va ser un espanyol, Vicente Capitán, que a més em va explicar que ja està acreditat com a periodista a Barcelona 2010, mentre que la primera classificada també va ser espanyola, Amada de Jesús.
Espanya, que era el país amb més participació, va guanyar molts premis tant individuals com per equips, ja que també hi havia medalles pels millors països, igual que tindrem a Barcelona 2010 amb les maratons. Em va agradar molt veure a persones que tot i tenir més de 75 anys encara continuen gaudint de l’atletisme com el primer dia i segueixen fent competicions inclús fora del seu país.
Després va arribar el torn de la Cursa per Collserola, una prova a la qual ja vaig estar l’any passat compartint les alegries dels premis amb molts esportistes. Aquest any van batre el seu rècord de participació i es nota que mimen molt als corredors, especialment un cop han acabat la cursa, ja que tenen al seu servei la piscina, un grup de fisioterapeutes per recuperar-se després de l’esforç, una botifarrada per a tots… No m’estranya que la gent vulgui continuar corrent cada any. En aquesta ocasió, la victòria va ser pel corredor del CA Sant Boi Xavi Clusellas, seguit de José Aranda i d’Antonio Godoy. A la prova femenina, la guanyadora vas er Pilar Fernández (Bidezabal Atletismo), seguida de Carla Guillén i d’Anna Cos.
Dues curses diferents en menys de 24 hores, una rapidíssima i una de més duresa i fora de l’asfalt o la pista sintètica. Ja ho deia al principi, “com el Vallès no hi ha res”.
.
Com el Vallès no hi ha res
Uno de los voluntarios de Barcelona 2010 me preguntó la semana pasada que dónde iría este fin de semana. Le comenté que me tocaba trabajar duro en dos pruebas en dos localidades muy cercanas a Barcelona y próximas entre sí: Cerdanyola y Ripollet, en el Vallès Occidental. Nada más decírselo, me contestó “com el Vallès no hi ha res”. Intrigado, le dije que de dónde había sacado esa frase, y me respondió que era un verso de un poema de Pere Quart titulado “Corrandes d’exili”. Y la verdad es que disfruté muchísimo en tierras vallesanas.
La primera de las carreras se hizo el sábado 15 por la tarde y fue un auténtico espectáculo ver a más de 200 atletas correr por las calles de Ripollet en un total de ocho carreras en las que corría gente de todas las edades. La ganadora absoluta femenina fue Nuria Puig, atleta del FC Barcelona, y en chicos el ganador fue Khalid Merroune (ISS L’Hospitalet), un corredor que cuatro meses antes ya había ganado en el Cros de Ripollet.
El domingo en cambio el trabajo fue más agotador, ya que la ceremonia de entrega de premios duró más de una hora y cuarto. ¡Teníamos muchas medallas y copas que repartir! No me tocó desplazarme mucho, ya que tan sólo tuve que cruzar el Riu Ripoll para ir a Cerdanyola, otra localidad del Vallès situada al lado de Ripollet, pero fue una actividad mucho más intensa, ya que había dos carreras en una: la Cursa per Collserola, una carrera de montaña en la que participaron 850 corredores, y el Campeonato de Europa de Veteranos de Carreras de Montaña.
La primera que se disputó fue la prueba de los veteranos, donde participaron casi 250 deportistas de más de 35 años de una decena de países de Europa. En esta carrera estuve dando la salida junto al regidor d’Esports, Félix Riba, al que ya conocía de otras carreras anteriores que se hacen en la ciudad. El primero en cruzar la meta fue un español, Vicente Capitán, que además me contó que ya está acreditado como periodista en Barcelona 2010, mientras que la primera clasificada también fue española, Amada de Jesús.
España, que era el país con más participación, ganó muchos premios tanto individuales como por equipos, ya que también había medallas para los mejores países, igual que tendremos en Barcelona 2010 en los maratones. Me gustó mucho ver a personas que pese a tener más de 75 años todavía siguen disfrutando del atletismo como el primer día y continúan haciendo competiciones incluso fuera de su país.
Luego llegó el turno de la Cursa per Collserola, una carrera en la que ya estuve el año pasado compartiendo las alegrías de los premios con muchos deportistas. Este año batieron su récord de participación y se nota que miman mucho a los corredores, especialmente una vez han acabado la carrera, ya que tienen a su servicio la piscina, un grupo de fisioterapeutas para recuperarse después del esfuerzo, una butifarrada para todos… No me extraña que la gente quiera seguir corriendo cada año. En esta ocasión, la victoria fue para el corredor del CA Sant Boi Xavi Clusellas, seguido de José Aranda y de Antonio Godoy. En la prueba femenina, la ganadora fue Pilar Fernández (Bidezabal Atletismo), seguida de Carla Guillén y de Anna Cos.
Dos carreras diferentes en menos de 24 horas, una rapidísima y una de más dureza y fuera del asfalto o la pista sintética. Ya lo decía al principio, “com el Vallès no hi ha res”.