El divendres vaig estar present al Míting Internacional d’Atletisme que es disputava a l’Estadi Olímpic. Veure d’aprop a les grans figures de l’atletisme mundial va ser una oportunitat increïble de cara a ultimar els detalls de la meva preparació. El poder estar a la pista em va permetre poder animar-los d’a prop. Em vaig fer també infinitat de fotos amb el públic, nens i no tan nens, a l’escenari on es disputarà el Campionat d’Europa en tan sols 2 setmanes.
La prova estrella era el salt d
’alçada femení amb la presència de 4 de les millors saltadores actuals. Ruth Beitia, a la que a coneixia d’anteriors esdeveniments, va estar a un altíssim nivell atlètic però a més va estar súper simpàtica amb mi i va fer de perfecta amfitriona amb la resta de les participants de la prova. L’americana Chaunte Howard-Lowe va ser la guanyadora davant de Blanka Vlasic i els salts d’aquestes dues atletes van ser els més aplaudiments pel públic a les grades. Després de la finalització de la prova, em van permetre sentir com un atleta de veritat ja que em van deixar intentar un salt. El llistó estava a 2,03 i allà estava jo disposat a no defraudar al públic assistent. Vaig començar a demanar els aplaudiments per agafar la concentració necessària i van respondre igual que minuts abans havien fet amb Howard-Lowe o Vlasic. Vaig fer el moviment que Ruth Beitia m’havia ensenyat i em vaig aproximar al llit elàstic a una velocitat controlada. Vaig saltar i…bé, el més important era que el públic em va ovacionar i vaig poder celebrar el meu salt amb les atletes d’elit d’aquesta prova que s’havien quedat a veure el meu salt.
Als 100m vaig poder compartir algun moment amb Dwain Chambers i comprovar que està quasi tan “catxes” com jo, però això sí… molt més ràpid!! Va ser impressionant veure’l volar sobre el nou tartà de l’Estadi per imposar-se a la final amb una marca de 10.14. Quina manera de córrer. Brutal. Quan va acabar la prova vaig ser l’encarregat de donar-li el ram de vencedor i poder estar així al costat d’una gran figura de l’atletisme tot i que només fossin uns instants. Segur que a Barcelona 2010 tindré més oportunitats.
Al 1500m femení una altra de les proves estel•lars de la nit, el públic es va bolcar de manera “Incondicional” (títol de la cançó que ha composat el grup Love of Lesbian pel Campionat d’Europa d’Atletisme) amb Marta Domínguez. La carrera va estar disputada fins l’últim instant i finalment Marta es va haver de conformar amb la segona posició, però això sí, amb una bona marca. En 2 setmanes, correts a la seva prova de 3000 obstacles, segur que ho aconsegueix.
Per mi, el moment més emotiu va venir al final de la vetllada, quan ja al túnel de vestuaris de l’Estadi, la guanyadora del salt d’alçada i guanyadora del premi a la millor marca del Míting, Chaunte Howard-Lowe,em va regalar el seu ram de flors dient que me’l volia regalar com a mostra d’agraïment per lo molt que l’havia animat en els seus salts. No hi ha millor recompensa per a una mascota que el reconeixement dels atletes!!
I si el lema del míting era: “Tot a punto, ara sí que puc confirmar que així és. Tot està a punt perquè comenci l’europeu d’aquí a 14 dies. Us espero allà a tots!!!
I el dissabte pel matí, tan sols 12 hores després de la finalització del Míting, es va tornar a omplir la pista d’atletes, aquesta vegada no professionals. Es tractava d’una trobada d’espònsors que es va organitzar com a mostra d’agraïment als patrocinadors del Campionat.
Havia 10 equips mixtes que participaven en diferents proves atlètiques. Em vaig passar tot el matí amb elles, passant-m’ho molt bé i fent que la seva experiència com a atletes a l’Estadi Olímpic fos també divertida per a ells. Vaig tenir temps per intentar un salt d’alçada. Aquesta vegada ho vaig intentar fer bé, per sobre del llistó, i vaig poder comprovar que és molt difícil, ja que no vaig poder superar el llistó situat a 1,10. I pensar que el dia anterior s’havia arribat als 2 metres!! També vaig fer un salt de llargada, i amb una marca de 2,49 em converteixo en el posseïdor del rècord del món de mascotes (marca no homologada). Però la meva prova estrella és la de 100m llisos i els organitzadors em van permetre córrer a una d’elles. Vaig fer una marca de 16.72 aconseguint per tan sols una centèsima la tercera posició de la meva sèrie.
El bon ambient entre tots els participants va fer que el matí fosa molt divertida per a tots i crec que l’objectiu es va complir sobradament, ja que ho vam passar molt bé practicant atletisme a un escenari que serà el centre de les mirades del món en tan sols 2 setmanes.
Jo estaré allà. I vosaltres?
Un Míting Ciutat de Barcelona muy intenso
El viernes estuve presente en el Míting Internacional de Atletismo que se disputaba en el Estadi Olímpic. Ver de cerca a las grandes figuras del atletismo mundial fue una oportunidad increíble de cara a ultimar los detalles de mi preparación. El poder estar en la pista me permitió poder animarles de cerca. Me hice también infinidad de fotos con el público, niños y no tan niños, en el escenario donde se disputará el Campeonato de Europa en tan solo 2 semanas.
La prueba estrella era el salto de altura femenino con la presencia de 4 de las mejores saltadoras actuales. Ruth Beitia, a la que ya conocía de anteriores eventos, estuvo a un altísimo nivel atlético pero además estuvo súper simpática conmigo e hizo de perfecta anfitriona con el resto de las participantes de la prueba. La americana Chaunte Howard-Lowe fue la ganadora frente a Blanka Vlasic y los saltos de esas dos atletas fueron los más aplaudidos por el público en las gradas. Tras la finalización de la prueba, me permitieron sentirme como un atleta de verdad ya que me dejaron intentar un salto. El listón estaba a 2,03 y allí estaba yo dispuesto a no defraudar al público asistente. Empecé a pedir los aplausos para coger la concentración necesaria y respondieron igual que minutos antes habían hecho con Howard-Lowe o Vlasic. Hice el movimiento que Ruth Beitia me había enseñado y me aproximé a la colchoneta a una velocidad controlada. Salté y… Bueno, lo más importante era que el público me ovacionó y pude celebrar mi salto con las atletas de élite de esa prueba que se habían quedado a ver mi salto.
En los 100m pude compartir algún momento con Dwain Chambers y comprobar que está casi tan “cachas” como yo, pero eso sí… mucho más rápido!! Fue impresionante verle volar sobre el nuevo tartán del Estadio para imponerse en la final con una marca de 10.14. Vaya manera de correr. Brutal. Cuando acabó la prueba fui el encargado de darle el ramo de vencedor y poder así estar al lado de una gran figura del atletismo aunque sólo fuera unos instantes. Seguro que en Barcelona 2010 tendré más oportunidades.
En el 1500m femenino, otra de las pruebas estelares de la noche, el público se volcó de manera “Incondicional” (título de la canción que ha compuesto el grupo Love of Lesbian para el Campeonato de Europa de Atletismo) con Marta Domínguez. La carrera estuvo disputada hasta el último instante y finalmente Marta se tuvo que conformar con la segunda posición, pero eso sí, con una buena marca. En 2 semanas, corriendo en su prueba de 3000 obstáculos, seguro que lo consigue.
Para mí, el momento más emotivo vino al final de la velada, cuando ya en el túnel de vestuarios del Estadi, la ganadora del salto de altura y ganadora del premio a la mejor marca del Míting, Chaunte Howard-Lowe, me regaló su ramo de flores diciendo que me lo quería regalar como muestra de agradecimiento por lo mucho que le había animado en sus saltos. No hay mejor recompensa para una mascota que el reconocimiento de los atletas!!
Y si el lema del míting era: “Todo a punto”, ahora sí puedo confirmar que así es. Todo está a punto para que empiece el europeo dentro de 14 días. Os espero allí a todos!!!
Y el sábado por la mañana, tan sólo 12 horas después de la finalización del Míting, se volvió a llenar la pista de atletas, esta vez no profesionales. Se trataba de un encuentro de sponsors que se organizó como muestra de agradecimiento a los patrocinadores del Campeonato.
Había 10 equipos mixtos que participaban en diferentes pruebas atléticas. Me pasé toda la mañana con ellos, pasándomelo en grande y haciendo que su experiencia como atletas en el Estadi Olímpic fuera también divertida para ellos. Tuve tiempo para intentar un salto de altura. Esta vez lo intenté hacer bien, por encima del listón, y pude comprobar que es muy difícil, ya que no pude superar el listón situado a 1,10. Y pensar que el día anterior se había llegado a los 2 metros!! También hice un salto de longitud, y con una marca de 2,49 me convierto en el poseedor del récord del mundo de mascotas (marca no homologada). Pero mi prueba estrella es la de 100m lisos y los organizadores me permitieron correr en una de ellas. Hice una marca de 16.72 consiguiendo por tan sólo una centésima la tercera posición de mi serie.
El buen ambiente entre todos los participantes hizo que la mañana fuera muy divertida para todos y creo que el objetivo se cumplió con creces, ya que lo pasamos en grande practicando atletismo en un escenario que será el centro de las miradas del mundo en tan sólo 2 semanas.
Yo estaré allí. Y vosotros?







