¡¡¡Que pasada de Campeonatos!!!

Septiembre 28th, 2010

Menudo ambientazo había en la pista del Estadi y en las pruebas de ruta. Ha sido espectacular y me lo he pasado en grande sintiendo de cerca el cariño tanto de los atletas como del público. Es una experiencia que no olvidaré jamás.

Los aficionados, tanto en el centro de la ciudad siguiendo las pruebas de marcha y maratón, como en el Estadio, en las sesiones de mañana y tarde, no han dejado de hacerse fotos conmigo. Me hecho miles!!! Las que más me gustaban eran las que me hacían con niños o con personas con alguna discapacidad.  Era muy entrañable ver las caras que ponían cuando me aproximaba a ellos y les chocaba la mano o les enseñaba mi ya famoso Barnisaludo!! Verles la cara de felicidad era la mejor recompensa que podía desear.

El cariño del público ha ido creciendo día a día. Cada vez la Barnimanía iba en aumento. Poco a poco se veían más camisetas de Barni, y otros productos de merchandising con la figura de la mascota como protagonista. Me encanta que los aficionados se lleven un recuerdo mío de estos campeonatos!!!

De todos modos, la mayor pasión por Barni se vivía en las sesiones matinales en la grada infantil. Esta grada se llenaba cada mañana de jóvenes aficionados que daban color y ánimos a las sesiones menos pobladas de público. Cada vez que Barni aparecía en pista se desataba la locura. Gracias chicos por vuestros gritos y aplausos!!

Y si los aficionados han demostrado su cariño a Barni, también lo han hecho muchos de los atletas participantes. Las vueltas de honor con los ganadores han sido muy variadas y divertidas. Algunos me han llevado en volandas y en diferentes posiciones. Todavía recuerdo al campeón de jabalina, el noruego Thorkildsen que me llevó a sus espaldas boca abajo y luego me volvió a poner de pie de un sólo movimiento. He de reconocer que pensaba que no saldría vivo de esa. Pero fue muy simpático conmigo y el gran campeón controló la situación en todo momento. También he podido coger en brazos a algunos de los atletas, tanto masculinos como femeninos, tirarme al suelo con ellos, abrazarme emocionado y muchas otras cosas más.

Pero sin duda, los mejores momentos eran las vueltas de honor con los atletas españoles. El griterío del público les animaba a jugar, a bailar conmigo y yo me lo pasaba en grande con ellos. El abrazo emocionado entre Nuria Fernández y Natalia Rodríguez en el 1500 femenino fue muy bonito, y poder abrazarme con ellas fue para mi todo un lujo. Y si las chicas me hicieron feliz, imaginaos los chicos Casado y Olmedo, que incluso llegaron a mantearme delante de la zona de tribuna. Lástima que Marta Domínguez se quedara a las puertas del oro en el 3000 obstáculos porque si llega a ganar me había prometido bañarse conmigo en la ría. Jesús España y José Luis Blanco fueron otras de las vueltas de honor más aplaudidas por el público y se prestaron a mis juegos y celebraciones. Incluso hicieron conmigo el Barnisaludo!!

La entrega de Chema en la maratón tuvo su merecido reconocimiento en las calles del centro de la ciudad. Fue espectacular la pequeña vuelta de honor que pudo hacer en la recta de llegada de la prueba. El público que abarrotaba la zona le agradeció su esfuerzo con una gran ovación mientras él se emocionaba agradeciendo al público sus aplausos. Yo también lloré! A Chema le hicieron mucha gracia mis gafas de sol, que eran una imitación de las suyas. Él me las quería cambiar y al final se las acabé regalando. Es un campeón tanto dentro como fuera de la pista y se lo merece todo!!

Y así, con fotos, saludos, aplausos, celebraciones y vueltas de honor he pasado la semana más bonita de mi corta vida. Espero que los aficionados no se olviden de mi, porque yo de ellos nunca me podré olvidar.

Un Barniabrazo!!

Barni

Un Míting Ciutat de Barcelona molt intens / Un Míting Ciutat de Barcelona muy intenso

Julio 12th, 2010

El divendres vaig estar present al Míting Internacional d’Atletisme que es disputava a l’Estadi Olímpic. Veure d’aprop a les grans figures de l’atletisme mundial va ser una oportunitat increïble de cara a ultimar els detalls de la meva preparació. El poder estar a la pista em va permetre poder animar-los d’a prop. Em vaig fer també infinitat de fotos amb el públic, nens i no tan nens, a l’escenari on es disputarà el Campionat d’Europa en tan sols 2 setmanes.

La prova estrella era el salt d’alçada femení amb la presència de 4 de les millors saltadores actuals. Ruth Beitia, a la que a coneixia d’anteriors esdeveniments, va estar a un altíssim nivell atlètic però a més va estar súper simpàtica amb mi i va fer de perfecta amfitriona amb la resta de les participants de la prova. L’americana Chaunte Howard-Lowe va ser la guanyadora davant de Blanka Vlasic i els salts d’aquestes dues atletes van ser els més aplaudiments pel públic a les grades. Després de la finalització de la prova, em van permetre sentir com un atleta de veritat ja que em van deixar intentar un salt. El llistó estava a 2,03 i allà estava jo disposat a no defraudar al públic assistent. Vaig començar a demanar els aplaudiments per agafar la concentració necessària i van respondre igual que minuts abans havien fet amb Howard-Lowe o Vlasic. Vaig fer el moviment que Ruth Beitia m’havia ensenyat i em vaig aproximar al llit elàstic a una velocitat controlada. Vaig saltar i…bé, el més important era que el públic em va ovacionar i vaig poder celebrar el meu salt amb les atletes d’elit d’aquesta prova que s’havien quedat a veure el meu salt.
 
Als 100m vaig poder compartir algun moment amb Dwain Chambers i comprovar que està quasi tan “catxes” com jo, però això sí… molt més ràpid!! Va ser impressionant veure’l volar sobre el nou tartà de l’Estadi per imposar-se a la final amb una marca de 10.14. Quina manera de córrer. Brutal. Quan va acabar la prova vaig ser l’encarregat de donar-li el ram de vencedor i poder estar així al costat d’una gran figura de l’atletisme tot i que només fossin uns instants. Segur que a Barcelona 2010 tindré més oportunitats.
 
Al 1500m femení una altra de les proves estel•lars de la nit, el públic es va bolcar de manera “Incondicional” (títol de la cançó que ha composat el grup Love of Lesbian pel Campionat d’Europa d’Atletisme) amb Marta Domínguez. La carrera va estar disputada fins l’últim instant i finalment Marta es va haver de conformar amb la segona posició, però això sí, amb una bona marca. En 2 setmanes, correts a la seva prova de 3000 obstacles, segur que ho aconsegueix.
 
Per mi, el moment més emotiu va venir al final de la vetllada, quan ja al túnel de vestuaris de l’Estadi, la guanyadora del salt d’alçada i guanyadora del premi a la millor marca del Míting, Chaunte Howard-Lowe,em va regalar el seu ram de flors dient que me’l volia regalar com a mostra d’agraïment per lo molt que l’havia animat en els seus salts. No hi ha millor recompensa per a una mascota que el reconeixement dels atletes!!

I si el lema del míting era: “Tot a punto, ara sí que puc confirmar que així és. Tot està a punt perquè comenci l’europeu d’aquí a 14 dies. Us espero allà a tots!!!
I el dissabte pel matí, tan sols 12 hores després de la finalització del Míting, es va tornar a omplir la pista d’atletes, aquesta vegada no professionals. Es tractava d’una trobada d’espònsors que es va organitzar com a mostra d’agraïment als patrocinadors del Campionat.

Havia 10 equips mixtes que participaven en diferents proves atlètiques. Em vaig passar tot el matí amb elles, passant-m’ho molt bé i fent que la seva experiència com a atletes a l’Estadi Olímpic fos també divertida per a ells. Vaig tenir temps per intentar un salt d’alçada. Aquesta vegada ho vaig intentar fer bé, per sobre del llistó, i vaig poder comprovar que és molt difícil, ja que no vaig poder superar el llistó situat a 1,10. I pensar que el dia anterior s’havia arribat als 2 metres!! També vaig fer un salt de llargada, i amb una marca de 2,49 em converteixo en el posseïdor del rècord del món de mascotes (marca no homologada). Però la meva prova estrella és la de 100m llisos i els organitzadors em van permetre córrer a una d’elles. Vaig fer una marca de 16.72 aconseguint per tan sols una centèsima la tercera posició de la meva sèrie.
 
El bon ambient entre tots els participants va fer que el matí fosa molt divertida per a tots i crec que l’objectiu es va complir sobradament, ja que ho vam passar molt bé practicant atletisme a un escenari que serà el centre de les mirades del món en tan sols 2 setmanes.

Jo estaré allà. I vosaltres?

Un Míting Ciutat de Barcelona muy intenso

El viernes estuve presente en el Míting Internacional de Atletismo que se disputaba en el Estadi Olímpic. Ver de cerca a las grandes figuras del atletismo mundial fue una oportunidad increíble de cara a ultimar los detalles de mi preparación. El poder estar en la pista me permitió poder animarles de cerca. Me hice también infinidad de fotos con el público, niños y no tan niños, en el escenario donde se disputará el Campeonato de Europa en tan solo 2 semanas.
 
La prueba estrella era el salto de altura femenino con la presencia de 4 de las mejores saltadoras actuales. Ruth Beitia, a la que ya conocía de anteriores eventos, estuvo a un altísimo nivel atlético pero además estuvo súper simpática conmigo e hizo de perfecta anfitriona con el resto de las participantes de la prueba. La americana Chaunte Howard-Lowe fue la ganadora frente a Blanka Vlasic y los saltos de esas dos atletas fueron los más aplaudidos por el público en las gradas. Tras la finalización de la prueba, me permitieron sentirme como un atleta de verdad ya que me dejaron intentar un salto. El listón estaba a 2,03 y allí estaba yo dispuesto a no defraudar al público asistente. Empecé a pedir los aplausos para coger la concentración necesaria y respondieron igual que minutos antes habían hecho con Howard-Lowe o Vlasic. Hice el movimiento que Ruth Beitia me había enseñado y me aproximé a la colchoneta a una velocidad controlada. Salté y… Bueno, lo más importante era que el público me ovacionó y pude celebrar mi salto con las atletas de élite de esa prueba que se habían quedado a ver mi salto.
 
En los 100m pude compartir algún momento con Dwain Chambers y comprobar que está casi tan “cachas” como yo, pero eso sí… mucho más rápido!! Fue impresionante verle volar sobre el nuevo tartán del Estadio para imponerse en la final con una marca de 10.14. Vaya manera de correr. Brutal. Cuando acabó la prueba fui el encargado de darle el ramo de vencedor y poder así estar al lado de una gran figura del atletismo aunque sólo fuera unos instantes. Seguro que en Barcelona 2010 tendré más oportunidades.
 
En el 1500m femenino, otra de las pruebas estelares de la noche, el público se volcó de manera “Incondicional” (título de la canción que ha compuesto el grupo Love of Lesbian para el Campeonato de Europa de Atletismo) con Marta Domínguez. La carrera estuvo disputada hasta el último instante y finalmente Marta se tuvo que conformar con la segunda posición, pero eso sí, con una buena marca. En 2 semanas, corriendo en su prueba de 3000 obstáculos, seguro que lo consigue.
 
Para mí, el momento más emotivo vino al final de la velada, cuando ya en el túnel de vestuarios del Estadi, la ganadora del salto de altura y ganadora del premio a la mejor marca del Míting, Chaunte Howard-Lowe, me regaló su ramo de flores diciendo que me lo quería regalar como muestra de agradecimiento por lo mucho que le había animado en sus saltos. No hay mejor recompensa para una mascota que el reconocimiento de los atletas!!

Y si el lema del míting era: “Todo a punto”, ahora sí puedo confirmar que así es. Todo está a punto para que empiece el europeo dentro de 14 días. Os espero allí a todos!!!
Y el sábado por la mañana, tan sólo 12 horas después de la finalización del Míting, se volvió a llenar la pista de atletas, esta vez no profesionales. Se trataba de un encuentro de sponsors que se organizó como muestra de agradecimiento a los patrocinadores del Campeonato.

Había 10 equipos mixtos que participaban en diferentes pruebas atléticas. Me pasé toda la mañana con ellos, pasándomelo en grande y haciendo que su experiencia como atletas en el Estadi Olímpic fuera también divertida para ellos. Tuve tiempo para intentar un salto de altura. Esta vez lo intenté hacer bien, por encima del listón, y pude comprobar que es muy difícil, ya que no pude superar el listón situado a 1,10. Y pensar que el día anterior se había llegado a los 2 metros!! También hice un salto de longitud, y con una marca de 2,49 me convierto en el poseedor del récord del mundo de mascotas (marca no homologada). Pero mi prueba estrella es la de 100m lisos y los organizadores me permitieron correr en una de ellas. Hice una marca de 16.72 consiguiendo por tan sólo una centésima la tercera posición de mi serie.
 
El buen ambiente entre todos los participantes hizo que la mañana fuera muy divertida para todos y creo que el objetivo se cumplió con creces, ya que lo pasamos en grande practicando atletismo en un escenario que será el centro de las miradas del mundo en tan sólo 2 semanas.

Yo estaré allí. Y vosotros?

Dues curses en 3 dies / Dos cursas en 3 días

Julio 7th, 2010

Que divertit és compartir la pista amb els atletes!! Ahir vaig ser un més i vaig suar igual o més que ells!! Quan vaig arribar a Mataró l’ambient era una mica més fred ja que las competicions no havien començat i el públic encara no animava massa. Em vaig dirigir a la zona de llançament de disc on Frank Casañas i Mario Pestano lluitava per la victòria de la prova (al ser modalitat Open podien participar atletes de fora de Catalunya convidats per la Organització). Deuria donar-li sort al Mario perquè amb la meva presència al costat de la gàbia va fer el millor llançament de la tarda que i va valdre la victòria final. Com agraïment em va dir que si guanyava la prova de disc a l’Europeu faríem una volta d’honor a l’Estadi, una cosa “especial”. Tant de bo guanyi!!

Després les proves es van anar succeint i em vaig dedicar a felicitar als guanyadors de les carreres després de creuar la línia de meta i de demanar els aplaudiments coordinats del públic per animar als participants dels concursos de salt. Anna Pinero en salt de perxa va guanyar la prova amb una marca que es convertia en rècord dels Campionats. Va intentar el rècord de Catalunya però tot i que es va quedar molt a prop als 3 intents, no va poder aconseguir-lo. Crec que la meva abraçada el va consolar una mica i segur que aviat ho aconseguirà.

Un altre dels moments més divertits va ser el de salt d’alçada. Ruth Beitia estava com a espectadora de luxe animant als participants. Va estar molt simpàtica amb mi i inclús em va ensenyar la seva tècnica “especial” de salt que vaig poder posar a la pràctica sobre el llistó situat a 2.11. Vaig saltar i el llistó ni el vaig tocar. Llàstima que passés per sota!! jejeje El proper divendres al  míting, tornaré a intentar-ho.

Les proves de 1500, tant masculina com femenina, van estar carregades d’atletes molt coneguts i que espero que molts d’ells aconsegueixin plaça per l’Europeu. Tots es van prestar a h fer-se fotos amb mi al podi.

La vetllada es va acabar amb la prova dels 5 Km marxa masculina, on vaig estar aprenent molt d’aquesta tècnica tan depurada que tenen els nostres atletes. Sembla fàcil, però no ho és. Seguiré entrenant

I així va acabar la vetllada, amb gran quantitat de nous amics que espero tornar a veure aviat a l’Estadi!!

I entre aquests nouvinguts i els de Pallejà, on vaig anar a donar la sortida el passat diumenge, on es disputava la 10K, tinc un gran grup de gent amb qui m’agradaria tornar a coincidir aviat!

Dos cursas en 3 días

Que divertido es compartir la pista con los atletas!! Ayer fui uno más de ellos y sudé igual o más que ellos!! Cuando llegué a Mataró el ambiente era algo frío ya que las competiciones no habían hecho más que empezar y el público aún no animaba demasiado. Me dirigí a la zona de lanzamiento de disco donde Frank Casañas y Mario Pestano luchaban por la victoria de la prueba (al ser modalidad Open podían participar atletas de fuera de Catalunya invitados por la Organización). Debí darle suerte a Mario porque con mi presencia junto a la jaula hizo el mejor lanzamiento de la tarde que le valió la victoria final. Como agradecimiento me dijo que si ganaba la prueba de disco en el Europeo haríamos una vuelta de honor al Estadi. Algo “especial”. Ojalá gane!!

Luego las pruebas se fueron sucediendo y me dediqué a felicitar a los ganadores de las carreras tras cruzar la línea de meta y a pedir los aplausos coordinados del público para animar a los participantes de los concursos de salto. Anna Pinero en salto de pértiga ganó la prueba con una marca que se convertía en Récord de los Campeonatos. Intentó el Récord de Catalunya pero aunque se quedó muy cerca en los 3 intentos, no pudo conseguirlo. Creo que mi abrazo le consoló un poco y seguro que pronto lo conseguirá.

Otro de los momentos más divertidos fue el de salto de altura. Ruth Beitia estaba como espectadora de lujo animando a los participantes. Estuvo muy simpática conmigo e incluso me enseñó su técnica “especial” de salto que pude poner en práctica sobre el listón situado a 2.11. Salté y el listón ni lo rocé. Lástima que pasara por debajo!! jejeje El próximo viernes en el míting, volveré a intentarlo.

Las pruebas de 1500, tanto masculina como femenina, estuvieron cargadas de atletas muy conocidos y que espero que muchos de ellos consigan plaza para el Europeo. Todos se prestaron a hacerse fotos conmigo en el pódium.

La velada acabó con la prueba de 5 Km marcha masculina, donde estuve aprendiendo mucho de esa técnica tan depurada que tienen nuestros atletas. Parece fácil, pero no lo es. Seguiré entrenando.

Y así acabó la velada, con un montón de nuevos amigos que espero volver a ver pronto en el Estadi!!
 
Y entre estos nuevos amigos y los que hice en Pallejà, donde fui a dar la salida el pasado domingo, donde se disputaba la 10K, tengo un gran grupo de gente con quien me gustaría volver coincidir pronto!

Una cursa molt especial / Una cursa muy especial

Julio 5th, 2010

El final de la meva preparació pel Campionats s’apropa. Ja estic participant als darrers esdeveniments promocionals i per sort, estic arribant en un molt bon estat de forma. Ahir ho vaig demostrar a la Cursa per la Integració de La Maquinista!!!

Els organitzadors em van donar una mica d’avantatge ja que em van permetre sortir amb els atletes amb discapacitat. Això em va permetre estar a prop i mostrar tota la meva estima cap a un col•lectiu que s’ho mereix. En aquesta sortida, amb uns 3 minuts d’antelació sobre la resta, van participar persones amb minusvalidesa, deficients psíquics i amb discapacitat visual. La sortida amb ells va ser molt emocionant i la resta de corredors (quasi 3000) van mostrar el seu recolzament amb una gran ovació.

L’objectiu era córrer la prova de 5000m i intentar arribar a la meta abans que ho fes l’atleta guanyador de la prova de 10000. La calor va ser sufocant i sabia que havia de començar tranquil per no pagar l’esforç a la part final del recorregut. Els voluntaris de B10 – una vegada més corredors.cat es va prestar per estar al meu costat – em van ajudar a mantenir un bon ritme. Els quilòmetres van anar passant ràpidament. El tram final va ser molt emocionant perquè veia que ho aconseguiria ja que por darrere no hi havia ni rastre del cotxe del cap de cursa. Però no se’m volia escapar el repte i al darrer quilòmetre vaig incrementar tant el ritme que algun dels meus acompanyants inclús es van quedar enrere. Finalment, amb una marca de 30:40 vaig aconseguir finalitzar la prova i arribar a meta entre els aplaudiments de l’afició.

Però aquí no va acabar la matinal, ja que després vaig estar present a la cerimònia d’entrega de trofeus als guanyadors de totes les categories. Durant tot aquest temps em vaig fer multitud de fotos amb els aficionats i vaig passar un bonic i atlètic matí. Ara a seguir encarant la part final de la meva preparació. Aquesta setmana en tres actes: Campionat de Catalunya Absolut a Mataró, Míting Internacional Ciutat de Barcelona a l’Estadi Olímpic i una sèrie d’activitats atlètiques pels patrocinadors i espònsors que es realitzarà també a l’Estadi el matí del dissabte.

I em vaig trobar amb grans amics del món de l’atletisme: Martin Fiz, Abel Antón i Alexandra Panayotou, entre d’altres.

Una cursa muy especial

El fin de mi preparación para el Campeonato se acerca. Ya estoy participando en los últimos eventos promocionales y por suerte, estoy llegando en un muy buen estado de forma. Ayer lo demostré en la Cursa per la Integració de La Maquinista!!!

Los organizadores me dieron algo de ventaja ya que me permitieron salir con los atletas con discapacidad. Eso me permitió estar cerca y mostrar todo mi cariño a un colectivo que lo merece. En esta salida, con unos 3 minutos de antelación sobre el resto, tomaron parte personas con minusvalía, deficientes psíquicos y con discapacidad visual. La salida con ellos fue muy emocionante y el resto de corredores (casi 3000) mostraron su apoyo con una gran ovación.

El objetivo era correr la prueba de 5000m e intentar llegar a meta antes de que lo hiciera el atleta ganador de la prueba de 10000. El calor fue sofocante y sabía que debía empezar tranquilo para no pagar el esfuerzo en la parte final del recorrido. Los voluntarios de B10 – una vez más corredors.cat se prestó para estar a mi lado – me ayudaron a mantener un buen ritmo. Los kilómetros fueron pasando rápidamente. El tramo final fue muy emocionante porque veía que lo conseguiría ya que por detrás no había rastro del coche de cabeza de carrera. Pero no se me quería escapar el reto y en el último kilómetro incrementé tanto el ritmo que alguno de mis acompañantes incluso se quedaron atrás. Finalmente con una marca de 30:40 conseguí finalizar la prueba y llegar a meta entre los aplausos de la afición.

Pero aquí no acabó la matinal, ya que luego estuve presente en la ceremonia de entrega de trofeos a los ganadores de todas las categorías. Durante todo ese tiempo me hice multitud de fotos con los aficionados y pasé una bonita y atlética mañana. Ahora a seguir encarando la parte final de mi preparación. Esta semana en tres actos: Campeonato de Catalunya Absoluto en Mataró, Míting Internacional Ciutat de Barcelona en el Estadio Olímpico y una serie de actividades atléticas para los patrocinadores y sponsors que se realizará también en el Estadio la mañana del sábado.

Y me encontré con grandes amigos del mundo del atletismo: Martín Fiz, Abel Antón y Alexandra Panayotou, entre otros.

Una visita al Vallès

Junio 28th, 2010

Aquest diumenge ha estat un dia de no parar, menys mal que em trobava a dues localitats molt properes: Barberà del Vallès i Rubí, en les que se celebraven curses populars.

A Barberà vaig tenir una agradable sorpresa respecte a altres curses a les que he assistit: el gran número de voluntaris que es van congregar, i és que un gran número de voluntaris resideixen en aquest municipi del Vallès.
L’acte va tenir lloc a les pistes d’atletisme de Can Llobet i tots els meus amics, amb la carpa de B10 inclosa, ens vam desplaçar cap allà. Vaig estar donant la sortida a les diferents curses que es van celebrar: la d’adults i dues infantils, de 400 i 800 metres. Tots els petits de la casa em demanaven fotos així que allà estava jo, fotografiant-me i fent nous amics.

Per altra banda, a Rubí va tenir lloc la 2a Milla “Memorial Jaume Guixà”•en motiu dels actes de celebració de la Festa Major. Els organitzadors d’aquesta, la Unió Atlètica Rubí, amb la col•laboració de l’ajuntament ja és la sisena carrera que han muntat aquest any a la localitat, inclús per nens majors de 6 anys. Quanta afició i passió per l’atletisme! Em va agradar poder veure a tanta gent amant d’aquest esport!

Allà, novament, vaig estar donant la sortida i entregant els premis als participants. Ara que sé que falta poc perquè aquests actes acabin intent viure’ls al màxim.

Una visita al Vallès

Este domingo ha sido un día de no parar, menos mal que me encontraba en dos localidades muy cercanas: Barberà del Vallès y Rubí, en las que se celebraban cursas populares.

En Barberà tuve una muy grata sorpresa respecto a otras cursas a las que he asistido: el gran número de voluntarios que se congregaron, y es que un gran número de voluntarios residen en este municipio del Vallès.
El acto tuvo lugar en las pistas de atletismo de Can Llobet y todo mis amigos, con la carpa de B10 incluida, nos desplazamos hacia allí. Estuve dando la salida en las diferentes cursas que se celebraron: la de adultos y dos infantiles, de 400 y 800 metros. Todos los pequeños de la casa me pedían fotos así que allí estaba yo, fotografiándome y haciendo nuevos amigos.

Por otro lado, en Rubí tuvo lugar la 2ª Milla “Memorial Jaume Guixà”•en motivo de los actos de celebración de la Fiesta Mayor. Los organizadores de ésta, la Unió Atlètica Rubí, con la colaboración del ayuntamiento ya es la sexta carrera que han montado este año en la localidad, incluso para niños mayores de 6 años. ¡Cuánta afición y pasión por el atletismo! ¡Me gustó poder ver a tanta gente amante de este deporte!

Allí, nuevamente, estuve dando la salida y entregando los premios a los participantes. Ahora que se que falta poco para que estos actos acaben intento vivirlos al máximo.

Últimes curses populars abans de la gran cita europea / Últimas cursas populares antes de la gran cita europea

Junio 21st, 2010

Aquest cap de setmana el bon temps ens ha tornat a respectar i les dues curses que teníem previstes han tingut un gran èxit de participació i de marques. A menys de 40 dies per l’inici del Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, jo i el meu grup de B10 ens desplaçarem a Olesa de Montserrat i a Sant Joan Despí, dissabte i diumenge, respectivament.

El dissabte es va disputar la Cursa del Foc, organitzada pel Club d’Atletisme Olesa, amb un recorregut de 10 km, i que aquest any va tenir la gran sort amb el temps i amb els atletes, que van registrar molt bons resultats. A la seva quarta edició van arribar a la meta un total de 325 atletes, molta gent si tenim en compte que es un municipi petit!

El guanyador va ser, amb un temps de 33’28”, Mohamed Agouzal i a la categoria femenina Marta Nogueira amb 41’25”. Vaig tenir la oportunitat d’entregar-los-hi personalment els premis, estaven eufòrics.

Per altra banda també van haver-hi les curses infantils, on 84 atletes, a la categoria de benjamí i prebenjamí, i 53 atletes alevins, infantils i cadets van disputar els 1500 metres. Déu ni do els grans resultats aconseguits pels més petits! Això em fa pensar en que no puc parar la meva preparació de cara a Barcelona 2010.

El diumenge va ser el torn de la II Cursa de les Planes,on es disputava el Trofeu Festa Major al Parc de la Fontsanta. L’Associació de Veïns i Veïnes de Les Planes de Sant Joan Despí i l’Ajuntament de Sant Joan Despí. Em va sorprendre molt positivament el poder de convocatòria d’aquesta Associació, és molt positiu que els propis involucrats es moguin per organitzar una cursa que ja va per la seva segona edició.

Abans de la cursa, pròpiament dita,van tenir lloc les curses infantils, que van cobrir les distàncies d’entre 250 fins a 1500 metres. Va ser una jornada ideal, perquè feia sol però tampoc era molt fort.

Vaig donar la sortida i vaig entregar els premis als classificats i classificades de les diferents categories i, a més, Mónica Rivero va ser la guanyadora dels dos abonaments de tres dies per gaudir del Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010.

Tinc ganes que arribi el gran dia però per altra banda trobaré a faltar el poder estar en aquest tipus de curses, on coneixes a tanta gent i que a sobre gaudeixes de l’atletisme al 100%.

El cap de setmana hi haurà més, ja us informaré!

Últimas cursas populares antes de la gran cita europea

Este fin de semana el buen tiempo nos ha vuelto a respetar y las dos cursas que teníamos previstas han sido un gran éxito de participación y de marcas. A menos de 40 días para el inicio del Campeonato de Europa de Atletismo Barcelona 2010, yo y mi grupo de B10 nos desplazamos a Olesa de Montserrat y a Sant Joan Despí, sábado y domingo respectivamente.

El sábado se disputó la Cursa del Foc, organizada por el Club d’Atletisme Olesa, con un recorrido de 10 km, y que este año tuvo gran suerte con el tiempo y con los atletas, que registraron muy buenos resultados. En su cuarta edición llegaron a la meta un total de 325 atletas, ¡bastante gente teniendo en cuenta que es un municipio pequeño!

El ganador fue, con un tiempo de 33’28”, Mohamed Agouzal y en categoría femenina Marta Nogueira con 41’25”. Tuve la oportunidad de entregarles personalmente los premios, estaban eufóricos.

Por otro lado también hubieron las cursas infantiles, donde 84 atletas, en la categoría de benjamín y prebenjamín, y 53 atletas alevines, infantiles y cadetes disputaron los 1500 metros. ¡Hay que ver los grandes resultados alcanzados por los más pequeños! Eso me da a pensar en que no puedo parar mi preparación de cara a Barcelona 2010.

El domingo fue el turno de la II Cursa de les Planes,donde se disputaba el Trofeu Festa Major en el Parque de la Fontsanta. La Asociación de Vecinos y Vecinas de Les Planes de Sant Joan Despí y el Ayuntamiento de Sant Joan Despí. Me sorprendió muy positivamente el poder de convocatoria de esta Asociación, es muy positivo que los propios involucrados se muevan para organizar una cursa que ya va por su segunda edición.

Antes de la cursa, propiamente dicha, tuvieron lugar las cursas infantiles, que cubrieron distancias de entre 250 hasta 1500 metros. Fue una jornada ideal, porque hacía sol pero éste tampoco era muy fuerte.

Di la salida y entregué los premios a los clasificados y clasificadas de las diferentes categorías y, además, Mónica Rivero fue la ganadora de los dos abonos de tres días para disfrutar del Campeonato de Europa de Atletismo Barcelona 2010.

Tengo ganas que llegue el gran día pero por otro lado echaré de menos el poder estar en este tipo de cursas, donde conoces a tanta gente y que encima disfrutas del atletismo al 100%.
El fin de semana habrá más, ¡os informaré!

El Paral•lel està de festa / El Paral•lel está de fiesta

Junio 14th, 2010

Quin cap de setmana tan mogut i de festa! He passat de la festa de Gavà, organitzada per corredors.cat, a la del Paral•lel que es va celebrar ahir diumenge. Va ser una jornada molt bonica, amb un dia solellós i calorós, que va fer que molts ciutadans i veïns del barri es concentressin al mític carrer barceloní per celebrar la seva festa.

Barcelona 2010 va estar present amb la seva particular rèplica d’estadi… bé, amb una de les moltes proves que es duen a terme a un. En el que anomenem campanya de street marketing, es va organitzar una recta de 100 metres perquè tots aquells que volguessin s’animessin a provar les seves capacitats en aquesta disciplina atlètica.

Tot aquell que provava les seves qualitats se’l cronometrava i se li apuntava el seu temps… ¡hi ha futurs atletes professionals que, malgrat ser petits, apunten a aconseguir molts èxits!

Però no només els companys de Barcelona 2010 van organitzar aquesta activitat, sinó que a la ja famosa carpa taronja es va poder jugar al popular, “¿Què saps d’atletisme?” i aconseguir dos abonaments de tres dies per gaudir del Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010. L’afortunada en aquesta ocasió va ser Cristina Monjas.

I també vaig escapar-me una estona a Les Franqueses del Vallès, on 30 minuts abans que comencés la cursa hi va haver una caminada popular. Quin luxe amb tanta activitat organitzada en un mati! Tal com vam fer al Paral·lel, la carpa de B10 va anar fins al municipi, amb el seu joc i amb tota la felicitat del món per poder acompanyar a la gent que participava en els dos esdeveniments. El guanyador dels dos abonaments de tres díes va ser en Quico Camps, de Granollers.  

El Paral•lel está de fiesta

¡Qué fin de semana tan movido y fiestero! He pasado de la fiesta de Gavà, organizada por corredors.cat, a la del Paral•lel que se celebró ayer domingo. Fue una jornada muy bonita, con un día soleado y caluroso, que hizo que muchos ciudadanos y vecinos del barrio se concentrasen en la mítica calle barcelonesa para celebrar su fiesta.
Barcelona 2010 estuvo presente con su particular réplica de estadio… bueno con una de las muchas pruebas que se llevan a cabo en uno. En lo que llamamos campaña de street marketing, se organizó una recta de 100 metros para que todos aquellos que quisieran se animasen a probar sus capacidades en esta disciplina atlética.


Todo aquel que probaba sus cualidades se le cronometraba y se le anotaba su tiempo… ¡hay futuros atletas profesionales que, pese a ser pequeños, apuntan a logar muchos éxitos!
Pero no sólo los compañeros de Barcelona 2010 organizaron esta actividad, sino que en la ya famosa carpa naranja se pudo jugar al popular, “¿Qué sabes de atletismo?” y conseguir dos abonos de tres días para disfrutar del Campeonato de Europa de Atletismo Barcelona 2010. La afortunada en esta ocasión fue Cristina Monjas.

 Y también me escapé un rato  a Les Franqueses del Vallès, donde 30 minutos antes que comenzara la cursa hubo una caminada popular. ¡Qué lujo con tanta actividad organizada en una mañana! Tal como hicimos en el Paral·lel, la carpa de B10 fue hasta el municipio, con su juego y con toda la felicidad del mundo para poder acompañar a la gente que participaba en los dos acontecimientos. El ganador de los dos abonos de tres dias fue Quico Camps, de Granollers.

Una festa pel capdalt / Una fiesta por todo lo alto

Junio 13th, 2010

El dissabte vaig ser convidat a la festa atlètica que correcat organitzava a les pistes d’atletisme de Gavà. A primera hora es van disputar sèries de 1000m a la pista. Però aquesta era l’excusa per congregar allà als participants, perquè després d’aquestes proves, començava la festa!!

El primer que vam fer van ser una sèrie de jocs de grup guiats per una monitora de risoterapia. Així que ja podeu imaginar com de ve ens ho vam passar i lo molt que ens rèiem. Jo vaig participar a algunes d’aquestes proves i em va encantar comprovar que cada vegada em trobo més àgil i ràpid. Senyal que la preparació per l’europeu comença a donar els seus fruits. A les proves vaig córrer, saltar… però sobretot m’ho vaig passar molt bé a un ambient on grans i petits vam gaudir de l’experiència.

Després dels jocs, venien les “curses alternatives”. La primera era la de “cotxets de bebès”. En ella vam participar 3 corredors tirant del cotxet amb el seu fill dins. Jo ho vaig fer duent el Barnipeluix al cotxet i vaig quedar tercer. Tot i que em falta una mica d’adaptació a aquest tipus de curses!!

Després es van fer una altra sèrie de curses: d’esquenes, en parelles amb els peus lligats, de sacs,… En aquestes proves vaig estar animant als participants, al públic… i em vaig fer un fart de fer fotos amb tots ells!!!

I per últim, la prova en que tantes il•lusions havia dipositat: 50m amb els ulls embenats!!! Aquí vaig córrer el més ràpid que vaig poder sense por…. i vaig guanyar!!! Va ser un moment meravellós i inclús em van regalar una copa!!!

La veritat és que aquesta gent de corredors.cat s’organitza molt bé i vaig fer coses molt divertides pels seus associat. Va ser un gust poder estar allà present i participar amb ells a la seva festa!!

Però això no treu que el meu d’entrenament segueixi endavant. Como sabeu el meu objectiu és estar en forma per l’europeu i per això quan tots van acabar la festa, jo vaig continuar “matxucant-me” al gimnàs. L’europeu ja està a tocar!!!

Després, a la tarda, em vaig desplaçar fins el camp de fútbol de Corbera del Llobregat, on es va disputar una jornada atlètica.

Una fiesta por todo lo alto

El sábado fui invitado a la fiesta atlética que correcat organizaba en las pistas de atletismo de Gavà. A primera hora se disputaron series de 1000m en la pista. Pero esa era la excusa para congregar allí a los participantes, porque tras estas pruebas, empezaba la fiesta!!

Lo primero que hicimos fueron una serie de juegos de grupo guiados por una monitora de risoterapia. Así que ya podéis imaginar lo bien que nos lo pasamos y lo mucho que nos reímos. Yo participé en algunas de esas pruebas y me encantó comprobar que cada vez me encuentro más ágil y rápido. Señal que la preparación para el europeo empieza a dar sus frutos. En las pruebas corrí, salté… pero sobre todo me lo pasé en grande en un ambiente donde grandes y pequeños disfrutamos de la experiencia.

Tras los juegos, venían las “cursas alternativas”. La primera era la de “cochecitos de bebés”. En ella participamos 3 corredores tirando del cochecito con su hijo dentro. Yo lo hice llevando el Barnipeluche en el cochecito y quedé tercero. Aun me falta algo de adaptación a este tipo de cursas!!

Luego se hicieron otra serie de cursas: de espaldas, en parejas con los pies atados, de sacos,… En estas pruebas estuve animando a los participantes, al público… y me hice un montón de fotos con todos ellos!!!

Y por último, la prueba en la que tantas ilusiones había depositado: 50m con los ojos vendados!!! Aquí corrí todo lo rápido que pude, sin miedo…. y gané!!!
Fue un momento maravilloso e incluso me regalaron una copa!!!

La verdad es que esta gente de corredors.cat se organiza muy bien y hace cosas muy divertidas por sus asociados. Fue un gustazo poder estar allí presente y participar con ellos en su fiesta!!

Pero eso no quita que mi plan de entrenamiento siga adelante. Como sabéis mi objetivo es estar en forma para el europeo y por eso cuando todos acabaron la fiesta, yo continué “machacándome” en el gimnasio. El europeo está a la vuelta de la esquina!!!

Después, por la tarde, me desplacé hasta el campo de futbol de Corbera del Llobregat, donde se disputó una jornada atlética.

Espectacle a San Fernando / Espectáculo en San Fernando

Junio 8th, 2010

Durant 3 dies ha tingut lloc a la localitat de San Fernando (Cadis)el Campionat Iberoamericà d’Atletisme. Competició i emoció en estat pur, que va congregar a les figures més destacades de totes les disciplines.

Va ser una gran competició per l’equip espanyol i així ho va valorar el públic. Jo i els meus amics que m’acompanyen amb la carpa de B10 vam anar cap allà a fer la nostra acció de promoció i a animar als nostres amics, que aviat els veurem competir a Barcelona, en el marc del Campionat d’Europa d’Atletisme, que se celebrarà, com tots sabeu, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc del 26 de juliol a l’1 d’agost.

Molta gent va venir encuriosida a la carpa per agafar informació i participar en el joc de Barcelona 2010 “Què saps d’atletisme?”, el guanyador del qual va ser Enrique Salado. Felicitats amic!

Però a part de la competició, pròpiament dita, l’experiència de viatjar a Cadis va ser realment fructífera… ja se sap, calor, sol i bon menjar i…molts somriures!

Ara ja aviat s’acaben les competicions i accions promocionals però us asseguro que fins a finals del Campionat us aniré explicant tot el que faci!

Espectáculo en San Fernando

Durante 3 días ha tenido lugar en la localidad gaditana de San Fernando el Campeonato Iberoamericano de Atletismo. Competición y emoción en estado puro, que congregó a las figuras más destacadas de todas las disciplinas.

Fue una gran competición para el equipo español y así lo valoró el público. Yo y los amigos que me acompañan con la carpa de B10 fuimos hacia allí a hacer nuestra acción de promoción y a animar a nuestros amigos, que pronto les veremos competir en Barcelona, en el marco del Campeonato de Europa de Atletismo, que se celebrará, como bien todos sabéis, en el Estadio Olímpico de Montjuïc del 26 de julio al 1 de agosto.

Mucha gente vino a curiosear en la carpa para coger información y participar en el juego de Barcelona 2010 “¿Qué sabes de atletismo?”, el ganador del cual fue Enrique Salado. ¡Felicidades amigo!

Pero aparte de la competición, propiamente dicha, la experiencia de viajar a Cádiz fue realmente fructífera… ya se sabe, calor, sol y buena comida y.. ¡muchas risas!

¡Ahora ya pronto se acaban las competiciones y acciones promocionales pero os aseguro que hasta finales del Campeonato os iré contando todo lo que haga!

Un debut que no oblidaré / Un debut que no olvidaré

Mayo 31st, 2010

Si em preguntessin quin dels moments que he viscut m’ha agradat més potser diria el del meu debut a La Cursa, que va tenir lloc el passat diumenge. Va ser, se’ns dubte, un dels moments més intensos viscuts pel Barni

Vaig arribar a Plaça Catalunya a les 08.45 (la sortida estava programada per les 09.30) i des del mateix moment en que vaig arribar no vaig deixar de saludar a gent i a fer-me fotos amb nens i no tan nens. Inclús em van entrevistar per Barcelona TV i TV3.
 
El grup que m’acompanyava, 15 atletes populars de corredors.cat i l’Alexandra Panayotou, la ultra fondista grega que l’any passat va córrer 2010 km durant un mes, no van deixar de recolzar-me i guiar-me en tot moment. Estava clar que el meu debut a una cursa no podia fallar amb un grup com aquest. Ells van fer que el patiment per la calor es convertís en alguna cosa que tornaria a repetir sense dubtar-ho, i a més les vegades que fessin falta.

La sortida va ser molt neta. Sense incidències, sense caigudes… tot perfecte. Els primers quilòmetres era curiós veure que avançàvem a més gent de la que ens avançava a nosaltres.
 
Sort que companys de Barcelona 2010 van anar apropant-se l’avituallament. sobre tot a la pujada cap a l’Estadi on s’estava fent tot molt dur però el grup va començar a cantar càntics que la gent que teníem a prop s’apuntava, entre d’altres: “Ese Barni, ese Barni, eh!!, eh!!”, ” I és que va ser tan dur estar allà patint la calor i la pujada però escoltar a la gent cridar mi nombre em donava ales per arribar a l’Estadi.

Constantment, la gent al meu pas treia les seves càmeres o els seus mòbils i immortalitzaven el moment de córrer al costat del Barni. Inclús al mateix Estadi tinc moltes on estem molt motivats

Després de la sortida de l’Estadi, començava la baixada cap a la meta. Les forces començaven a flaquejar per culpa de la calor intensa, però la il•lusió de l’arribada em feia seguir endavant.
 
El carrer Floridablanca era un immens mosaic multicolor de gent que recorria el carrer en busca de la meta. Però per sobre de tots aquests caps sobresortia un: el meu!
 
Una vegada a Sant Antoni ja olorava la meta i l’alegria era immensa. Molts atletes que ja havien acabat tornaven pels carrers, i al veure’m s’apropava aplaudir-me i animar-me. El carrer Pelayo va ser impressionant. Pell de gallina.
 
Al darrer tram, ja a la Plaça Catalunya, tots els acompanyants van fer una conga molt divertida que vam mantenir fins a l’arribada a la meta. Aquest moment de l’arribada va ser molt emotiu, un moment de molta eufòria i amb moltes fotos.

Un debut que no olvidaré

Si me preguntasen cuál de los momentos que he vivido me ha gustado más quizás diría mi debut en La Cursa, que tuvo lugar este pasado domingo. Fue, sin duda, uno de los momentos más intensos vividos por Barni

Llegué a Plaza Catalunya a las 08.45 (la salida estaba programada para las 09.30) y desde el mismo momento en que llegué no dejé de saludar a gente y a hacerme fotos con niños y no tan niños. Incluso me entrevistaron para Barcelona TV y para TV3.
 
El grupo que me acompañaba, 15 atletas populares de corredors.cat y Alexandra Panayotou, la ultra fondista griega que el año pasado corrió 2010 km durante un mes, no dejaron de apoyarme y guiarme en todo momento. Estaba claro que mi debut en una cursa no podía fallar con un grupo como ese. Ellos hicieron que el sufrimiento por el calor se convirtiera en algo que volvería a repetir sin dudarlo, y además las veces que hicieran falta.

La salida fue muy limpia. Sin incidencias, sin caídas… todo perfecto. Los primeros kilómetros era curioso ver que adelantábamos a más gente de la que nos adelantaba a nosotros.
 
Surte que compañeros de Barcelona 2010 fueron acercándome el avituallamiento.. sobre todo en la subida hacia el Estadi donde se estaba haciendo todo muy duro…pero el grupo empezó a cantar cánticos que la gente que teníamos cerca coreaba, entre otros: “Ese Barni, ese Barni, eh!!, eh!!”, “, Y es que fue duro estar allí sufriendo el calor y la subida pero oír a la gente gritar mi nombre me daba alas para llegar al Estadi.
 
Constantemente, la gente a mi paso sacaba sus cámaras o sus móviles e inmortalizaban el momento de correr al lado de Barni. Incluso en el mismo Estadi tengo muchas donde estamos muy motivados

Tras la salida del Estadi, empezaba la bajada hacia meta. Las fuerzas empezaban a flaquear por culpa del calor intenso, pero la ilusión de la llegada me hacía seguir adelante.
 
La calle Floridablanca era un inmenso mosaico multicolor de gente que recorría la calle en busca de la meta. Pero por encima de todas esas cabezas sobresalía una: ¡la mía!
 
Una vez en Sant Antoni ya olía a meta y la alegría era inmensa. Muchos atletas que ya habían acabado volvían por las calles, y al verme, se acercaban a aplaudirme y animarme. La calle Pelayo fue impresionante. Piel de gallina.
 
En el último tramo, ya en Plaza Catalunya, todos los acompañantes hicieron una conga muy divertida que mantuvimos hasta la llegada a meta. Ese momento de la llegada fue muy emotivo, un momento de mucha euforia y con muchas fotos.